0 comentaris

Temps Difícils

En aquests temps plens d'estultícia que ens ha tocat viure, l'obra de Dickens se'ns apareix com un far en la foscor. En concret vos recomane una obra seva: Hard Times (1984). Com encertadament diu G.K Chesteron en una cita que es pot llegir a la contraportada de l'edició que tinc entre les meues mans: "Mentre els economistes especulaven, dickens escrivia Temps Difícils". En ella, a banda dels anomenats i esperables caràcters dickensians, hi trobareu la radiografia i crítica ferotge d'aquella forma de pensar i d' ésser en el món  anomenada utilitarisme. Hi desfil·len des de industrials sense escrúpols, a joves promeses polítiques més preocupades ser que en estar, uns fills que es rebel·len (cadascún a la seva manera), velles aristòcrates solterones que no poden evitar que el seu temps ja ha passat, artistes de circ i obrers caiguts en desgràcia. I és clar, aquí s'ens parla de lluita de classes, de proletaris i de burgesia. De supervivència i hipocresia. Tot això amb el valor afegit de ser testimoni directe de la seua època. Però arribats en aquest punt no penseu que es tracta d'una obra d'ascendencia esquerrana. També hi ha cabuda per liders sindicals que no dubten en instrumentalitzar la misèria humana per aconseguir els seus objectius. Tal és la precissió i la determinació del bisturí dickensià.
Llegint-lo he tingut la mateixa sensació d'estar llegint un clàssic avançat al seu temps semblant al que vaig tenir amb la lectura de 1984. Però està clar que Dickens no feia ciencia ficció especulativa, sinò que parlava del seu present més proper (Orwell a través de la metàfora distòpica també, prospeccions a banda). És aquesta vessant de cronista de la seva època la que ens fa repensar l'estat i la (manca de) evolució de la nostra societat. Potser llavors s'albirava la gènesi d'aquella fil·losofia reduccionista i excloent, però Dickens tingué la determinació i l'ull clínic de mostrar-nos les seves fal·làcies, desgranades una a una. Una de les màximes amb les que s'els adoctrina és que I és que llegint Temps Difícils no és difícil establir ponts entre aquell utilitarisme i el neoliberalisme embogit actual. És un llibre de tesi que potser a alguns no agradarà, però ens ajuda a adonar-nos d'on venim i la decadència (fil·losòfica i cultural) en la que ens trobem. Digueu-li utilitarisme. Digueu-li neoliberalisme.

Gustave Doré - Over London by Rail